El llenguatge
Com posem paraules a la diversitat?
El llenguatge: com posem paraules a la diversitat?
El sexisme lingüístic és inherent a les llengües d’igual manera que al sistema. Però la llengua és una realitat canviant, en contínua ebullició, que evoluciona en cada època per a respondre a les necessitats de la comunitat que la utilitza. En una societat com la que vivim, en la qual es demana més igualtat entre els sexes, és convenient que la llengua com a producte social reflecteixi aquesta igualtat.
Com deia George Steiner, «el que no és nombra, no existeix». I al contrari. El que es nombra contínuament esdevé sobrerepresentat i acaba semblant la única cosa que existeix. Si no anomenen les dones, les persones migrants, les persones amb discapacitat o les que tenen problemes de salut mental a la nostra comunicació, estem invisibilitzant i estigmatitzant la seva identitat.
D’aquesta manera sorgeix el llenguatge inclusiu o llenguatge no sexista que busca eliminar o neutralitzar la referència al gènere en termes que descriguin a les persones. Esdevé, doncs, una eina amb potencial per canviar imaginaris i ofereix varietat de fórmules i recursos per fer-lo servir de forma inclusiva.
Vegem-ho a continuació amb alguns exemples:
Diversitat de gènere i LGTBI
Eines disponibles
Llenguatge sexista
Llenguatge Inclusiu
Per què?
Eines disponibles:
Fer servir substantius genèrics, col·lectius i abstractes
Llenguatge sexista:
Els treballadors
Els clients
Els membres
Llenguatge Inclusiu:
La plantilla
La clientela
La comissió
El col·lectiu
Per què?
Utilitzem formes impersonals que es refereixen a grups de persones, tan dones com homes.
Eines disponibles:
Fer servir el nom de l’organisme o la unitat administrativa
Llenguatge sexista:
El director de Recursos Humans El president
Llenguatge Inclusiu:
La direcció de Recursos Humans
La presidència
Per què?
Podem referir-nos a càrrecs concrets amb el nom de l’organisme o la unitat administrativa corresponent
Eines disponibles:
Doblar l’article
Llenguatge sexista:
Els socis de l’empresa
Llenguatge Inclusiu:
Els socis i les sòcies de l’empresa
Els socis i sòcies de l’empresa
Per què?
Es tracta de mencionar, expressament, ambdós gèneres.
D’aquesta manera, visibilitzem homes i dones per igual.
Eines disponibles:
Alternar l’article
Llenguatge sexista:
Els treballadors
Llenguatge Inclusiu:
Les treballadores i els treballadors
Les treballadores i treballadors
Per què?
L’ordre en l’enumeració també pot indicar jerarquia i per això és recomanable alternar el masculí i el femení
Eines disponibles:
Suprimir l’article
Llenguatge sexista:
Els professionals del sector
Llenguatge Inclusiu:
Professionals del sector
Per què?
Els articles serveixen per marcar el gènere dels noms però no sempre són necessaris.
El català permet prescindir-ne en molts casos.
Eines disponibles:
Perífrasis
Llenguatge sexista:
Els administratius
Els usuaris
El sol·licitant pot demanar…
Llenguatge Inclusiu:
El personal administratiu
Les persones usuàries
Quan es presenti una sol·licitud es pot demanar…
Per què?
La perífrasis consisteix en utilitzar diverses paraules per evitar una paraula simple.
Eines disponibles:
Aposicions explicatives
Llenguatge sexista:
Tots els treballadors podran acollir-se a la nova mesura.
Llenguatge Inclusiu:
Tots els treballadors, tant homes com dones, podran acollir-se a la nova mesura.
Per què?
Són fórmules lingüístiques que permeten aclarir el significat de la paraula a la que es refereixen, i d’aquesta manera fugir de l’ambigüitat home/dona.
Eines disponibles:
Utilitzar pronoms no marcats pel gènere
Llenguatge sexista:
Els treballadors tenen prohibit fumar en aquest espai.
Llenguatge Inclusiu:
No està permès fumar en aquest espai.
Per què?
És un recurs que consisteix a canviar un determinant amb marca de gènere per un pronom o determinant que no tingui marca de gènere.
Si el context ho permet, també es pot ometre el determinant.
Eines disponibles:
Utilitzar adjectius
Llenguatge sexista:
Informe del metge
Llenguatge Inclusiu:
Informe mèdic
Per què?
L’ús d’un adjectiu en comptes del substantiu pot ser una alternativa per evitar el masculí genèric.
Eines disponibles:
Barra
Llenguatge sexista:
Benvolgut Senyor
Llenguatge Inclusiu:
Benvolgut/da
Senyor/a
Per què?
S’utilitza sobretot en formularis, instàncies o altres documents de tipus administratius.
No convé abusar-ne.
Eines disponibles:
@ i X
Llenguatge sexista:
Els coordinadors de l’àrea
Llenguatge Inclusiu:
Els coordinadxs de l’àrea
Els coordinador@s de l’àrea
Per què?
L’@ i l’X són fórmules que volen referir-se als dos gèneres o eliminar el gènere en una paraula.
Presenten problemes de lectura, especialment a través de lectors de pantalla per persones amb problemes de visió.
Eines disponibles:
Tractament
Llenguatge sexista:
El senyor Armengol i la senyoreta Rovira
El senyor Armengol i la senyoreta Maria
Llenguatge Inclusiu:
El senyor Armengol i la senyora Rovira
Per què?
«Senyoreta» és una paraula que assenyala l’estat civil de les dones. Als homes, casats o no, sempre se’ls tracta de «senyors», el que genera un tracte discriminatori.
Tampoc és recomanable utilitzar el nom de pila en el cas de les dones.
Eines disponibles:
L’ús de la reconceptualització
Llenguatge sexista:
Alguns investigadors brillants.
Llenguatge Inclusiu:
Algunes ments brillants.
Per què?
Buscar altres termes que expressin el mateix de manera neutra.
Altres elements a tenir en compte:
Algunes professions estan associades a través del llenguatge específicament a homes o dones, el que sovint perpetua rols de gènere. Per exemple, parlem habitualment de «la dona de fer feines» quan seria més adequat a referir-nos al «personal de neteja». També es recomana no utilitzar formes despectives per referir-nos a professions altament feminitzades, com ara «chacha».
Un altre cas de sexisme en el llenguatge es manifesta en el cas de professions en que és habitual utilitzar el masculí genèric, tot i que les persones que les exerceixen siguin dones. En aquests casos, és recomanable utilitzar «la metgessa» o «la jutgessa», enlloc de «la metge» o «la jutge».
Els processos de selecció de personal a les empreses tampoc estan lliures de sexisme. És important cuidar la fase de comunicació de les ofertes de feina i evitar discriminacions del tipus «busquem un enginyer» o «cerquem una secretària». En aquests casos, podem optar per fórmules més inclusives com «busquem una persona llicenciada en enginyeria» o «cerquem una persona amb experiència en administració i secretariat». Sovint també és habitual incloure requisits que tenen a veure amb la situació personal o familiar de les persones candidates; com ara la disponibilitat horària o la mobilitat. Aquestes descripcions dificulten l’accés de les dones a determinats llocs de feina perquè elles s’ocupen majoritàriament de les tasques de cures i de la llar i, en molts casos, acaben autodescartant-se.
És important personalitzar els missatges i/o comunicacions internes que enviem sempre que sigui possible. Així reconeixerem la identitat, nom i pronoms de les persones que formen la nostra empresa.
Expressions LGTBfòbiques
No utilitzem
Sí utilitzem
Per què?
No utilitzem:
Els pares, per referir-se a la totalitat d’una família
Sí utilitzem:
La família
Les famílies
Per què?
Els models de família són diversos. No totes les famílies tenen pares o mares.
No utilitzem:
Marit, dona, xicot, xicota
Parella lesbiana, parella gai, parella trans
Sí utilitzem:
Parella
Per què?
Donar per fet que les persones són heterosexuals és invisibilitzar la diversitat de relacions sexoafectives existents.
Tampoc és necessari adjectivar les parelles homosexuals perquè dificulta la seva normalització.
No utilitzem:
Quina mariconada!
A prendre pel cul!
Sí utilitzem:
Això no té importància!
A la merda!
Per què?
No utilitzarem expressions despectives que tinguin com a base la orientació sexual de les persones.
No utilitzem:
Bollera, marimacho, camionera, tortillera.
Maricona, desviat, trucha, mariposón.
Travelo, travolo, transvestit
Sí utilitzem:
Lesbiana
Gai
Transsexual / trans
Per què?
No utilitzarem fórmules despectives en relació a la orientació o identitat sexual de les persones.
No utilitzem:
Hermafrodita
Sí utilitzem:
Intersexual
Per què?
No fem servir termes pejoratius ni inexactes
No utilitzem:
La trans
El trans
Sí utilitzem:
Persona trans
Home o dona trans
Per què?
Trans (o transgènere) és un adjectiu, no un substantiu.
És incorrecte dir “la trans” o “el trans”.
Aquest tipus d’expressions redueixen a la persona a la seva identitat de gènere.
Sempre parlarem de persones trans o ens referirem a la persona segons el gènere que transita: home o dona trans.
Altres elements a tenir en compte:
Com podem referir-nos a les persones trans? Molt fàcil! Només cal que facis servir el pronom amb el que s’identifiquin. Algunes voldran fer servir el pronom femení «ella», d’altres el masculí «ell» i d’altres et demanaran que utilitzis alguna fórmula concreta. En qualsevol dels casos, caldrà que respectis la seva opció!
Quan parlem de persones LGTBI, intentem sempre utilitzar paraules no marcades des del punt de vista del gènere. Per exemple, en lloc de preguntar Algun vol participar en aquesta activitat? podem replantejar la fórmula amb un ‘Algú vol participar?) prescindint així dels pronoms personals en masculí i/o femení.
Diversitat ètnica i sociocultural
No utilitzem
Sí utilitzem
Per què?
No utilitzem:
Immigrant
Sí utilitzem:
Persona migrant
Per què?
El terme «migrant» serveix explicar el projecte vital d’una persona que deixa el seu país d’origen, a través d’un procés que té un inici i un final.
No utilitzem:
Persona de color
Sí utilitzem:
Negre, negra
Per què?
L’expressió «persona de color» es considera un eufemisme.
Els col·lectius antiracistes reivindiquen que cal eliminar la càrrega negativa que té la paraula «negre».
No utilitzem:
Moro, mora
Sí utilitzem:
Magrebí, magrebina
Per què?
És un insult que no s’ha de fer servir.
No utilitzem:
Raça
Sí utilitzem:
Poble, ètnia
Per què?
Tots els éssers humans pertanyem a la mateixa raça.
És més adequat l’ús dels termes «poble» o «ètnica» que tenen en compte factors socials i culturals.
No utilitzem:
Treballar com un negre.
Això és una feina de xinos.
No volem pagar en negre.
Em poses negre!
Sí utilitzem:
Treballar molt.
Aquesta feina requereix de molta paciència i precisió.
No volem pagar de forma irregular.
Em molestes molt
Per què?
Avui en dia encara existeixen desenes d’expressions i dites populars racistes que hem normalitzat.
Para atenció i no les utilitzis!
No utilitzem:
Ets molt guapa/o per a ser negra/e
Sí utilitzem:
En general, no cal fer referència al cos de ningú.
Per què?
Acceptar els cànons de bellesa caucàsics com els únics vàlids és una manera de discriminar i infravalorar.
No utilitzem:
Doncs parles molt bé el català/castellà
Sí utilitzem:
No cal fer referència a això.
Per què?
Quan es fa aquest comentari, es dona per fet que una persona racialitzada no pot ser catalana i/o espanyola i el català/castellà no pot ser la seva llengua materna.
No utilitzem:
Jo no veig el color, veig a les persones.
Sí utilitzem:
No cal fer referència a això.
Per què?
Negant la identitat no blanca a la societat en la que vivim, estem invisibilitzant altres identitats i lluites.
Altres elements a tenir en compte:
Aplicar la diversitat cultural als nostres processos de selecció de personal és necessari. Es a dir, revisar que la nostra empresa sigui prou diversa i inclusiva i que no discrimini a ningú per classe, color o gènere. Per això, cal promoure el desenvolupament de polítiques corporatives i que tenir una mirada oberta perquè ningú es vegi limitat pel seu sexe, nacionalitat, creences religioses, grup ètnic, classe social, preferència sexual, etc.
Pressuposar que una persona racialitzada ha nascut fora de l’estat espanyol és una mostra de racisme. No hem de preguntar «i tu on has nascut/i tu d’on ets?» pel fet que la persona amb la que parlem no sigui blanca.
Discapacitats
No utilitzem
Sí utilitzem
Per què?
No utilitzem:
Discapacitat i discapacitada
Incapacitat i incapacitada
Cec i cega
Invident
Sord i sorda
Sordmut/Sordmuda
Sonotone
Els Down
Sí utilitzem:
Persona amb discapacitat
Persona amb diversitat funcional
Persona cega o persona amb ceguesa
Persona amb discapacitat visual
Persona sorda/Persona amb sordera
Persona amb discapacitat auditiva
Audífon/ Implant coclear
Les persones amb síndrome de Down
Per què?
La discapacitat no és la única característica que ha de definir les persones.
Les persones no «són» discapacitades sinó que «tenen» una discapacitat.
No utilitzem:
Llenguatge braille
Llengua braille
Idioma braille
Sí utilitzem:
Sistema braille
Per què?
El sistema Braille no es tracta d’un idioma, sinó que d’un alfabet reconegut de manera internacional, capaç d’exposar lletres, números i fins a signes.
En total, existeixen 256 caràcters en aquest sistema.
No utilitzem:
Retardat, deficient, tarat
Sí utilitzem:
Persona amb discapacitat intel·lectual
Per què?
Es tracta de conceptes amb connotacions negatives i pejoratives, que redueixen el valor de les persones
No utilitzem:
Minusvàlid, invàlid, disminuït, paralític
Sí utilitzem:
Persona amb discapacitat física
Persona amb mobilitat reduïda
Per què?
Tots els éssers humans pertanyem a la mateixa raça.
És més adequat l’ús dels termes «poble» o «ètnica» que tenen en compte factors socials i culturals
No utilitzem:
Treballar com un negre.
Això és una feina de xinos.
No volem pagar en negre.
Em poses negre!
Sí utilitzem:
Treballar molt.
Aquesta feina requereix de molta paciència i precisió.
No volem pagar de forma irregular.
Em molestes molt
Per què?
Es tracta de conceptes amb connotacions negatives i pejoratives, que redueixen el valor de les persones.
No utilitzem:
Malalt i malalta mental
Sí utilitzem:
Persona amb problemes de salut mental
Persona amb trastorn mental
Persona amb un diagnòstic de…
Per què?
Es tracta d’expressions que estigmatitzen i no naturalitzen una realitat freqüent entre la població.
No utilitzem:
Boig i boja
Dement
Perturbat i perturbada
Trastornat i trastornada
Desequilibrat i desequilibrada
Sí utilitzem:
Persona amb problemes de salut mental
Persona amb trastorn mental
Persona amb un diagnòstic de…
Per què?
Són paraules amb connotació negativa i vinculades a perillositat i violència.
No utilitzem:
Esquizofrènic o esquizofrènica
Bipolar
Psicòtic
Sí utilitzem:
Persona amb esquizofrènia
Persona amb personalitat dual o múltiple
Persona que té psicosi
Per què?
En aquest cas, també fem evident que la persona «té» un problema de salut mental no que «és» un problema.
No utilitzem:
Pateix una malaltia mental
És víctima d’una depressió
Està postrat en cadira de rodes
Sí utilitzem:
Té una malaltia mental
Té una depressió
Utilitza cadira de rodes
Per què?
Algunes expressions impliquen una càrrega negativa, tot generant compassió i victimització envers les persones amb discapacitat o amb malalties mentals.
És preferible destacar les capacitats que les limitacions.
No utilitzem:
Dependents
Sí utilitzem:
Persones en situació de dependència
Per què?
D’aquesta manera reflectim que les persones «es troben» en una situació determinada, no que «són».
No utilitzem:
Quina cosa més estranya, què surrealista
Està absent, té el cap als núvols
Té canvis d’humor
Sí utilitzem:
Incidir en els canvis d’humor sense recórrer a utilitzar aquests termes.
Per què?
L’ús de les malalties mentals per referir-se a diferents situacions que no hi tenen a veure implica frivolitzar.
No utilitzem:
Persones especials
Sí utilitzem:
Persones amb discapacitat
Per què?
És un eufemisme que intenta suavitzar la imatge de la discapacitat.
És preferible anomenar-la i visibilitzar-la.
No utilitzem:
Persona normal
Sí utilitzem:
Persona sense discapacitat
Persona sense problemes de salut mental
Per què?
En una societat diversa, no hi ha persones «normals» i «no normals»: tots i totes som normals!
Altres elements a tenir en compte:
Algunes organitzacions de persones amb discapacitat s’han mostrat contràries a les fórmules «capacitats diverses», «altres capacitats» o «diversitat funcional» al considerar que invisibilitzen aquest grup social ja que des del punt de vista lingüístic es pot aplicar a tothom indistintament i no serveix per referir-se a un col·lectiu determinat. Argumenten també que el terme discapacitat és el que aglutina drets reconeguts legalment. Tanmateix, altres organitzacions estan a favor del seu ús. El TERMCAT recomana el terme discapacitat i considera que diversitat funcional no és una forma adequada.
Tenir en compte la perspectiva de gènere. Les dones amb discapacitat s’enfronten a una doble discriminació i incloure aquesta perspectiva facilita la seva inclusió. Quan la discapacitat de la qual es parla tingui major prevalença en elles (fibromiàlgia, lupus, síndrome de fatiga crònica, etc.) és recomanable indicar-ho, sempre que sigui possible.
